Un dels flaixos de memòria remota que he intentat recuperar dels mísers anys 40, és un record de quan, tenia que ser jo molt petit,.
El pare em va portar a la fira de la festa Major d’Arenys, Sant Zenon, i jo em vaig encapritxar d’una pilota d’una parada de fira, endevina de quina habilitat es tractaria per guanyar-la.
El pare, ja cansat de comprar butlletes per sempre perdre em va voler fer entendre que ja havíem gastat prou i amb jo plorant ens en vam anar cap a casa.
Al cap de poca estona, truquen a la porta de casa i hi apareixen dos joves amb la pilota de la fira -ben embolicada- a les mans i me la regalen.
SEMBLA UN CONTE DE NADAL, però no.
Ni era Nadal. ni havien baixat dos àngels del cel atrets pel xemicar d’un infant.
Simplement eren dos joves que havien estat contemplant l’escena a la parada de la fira i, ells si, havien aconseguit els punts necessaris per fer-se amb la pilota.
Van decidir saber on vivia jo i portar-me-la.
Sí, havien preferit veure el canvi de plor a alegria a la cara d’un infant que no pas la pilota.
Imagino quina devia ser la meva emoció per aquell regal, per mi, caigut del cel, quan encara avui, de vell, recordo els dos joves amb la pilota a la porta de casa i res més d’aquella poca meva edat.
BON NADAL I MILLOR ANY NOU
Miquel Fané, 27/12/2024