Fa uns anys anant de Tel Aviv a Jerusalem en un microbús buit, vaig poder tenir una conversa d’una hora amb el conductor que era palestí.
Ell insistia en què, allí, la relació real entre jueus i palestins normals com ell, era bona i que tot el que ens arribava a l’estranger per la premsa, era “cosa de polítics”. Estava assabentat dels nostres conflictes catalans-espanyols i els volia assimilar -erròniament- als seus palestins-jueus.
La conversa, prometia, pel que aviat vaig esmentar el meu acord amb les directrius de la ONU dels anys 40 sobre la conveniència dels dos estats: un de jueu i un de palestí. Però quan hi vaig afegir el de la també conveniència de que Jerusalem no fos la capital de cap d’ells sinó un domini intercultural i per tant internacional, me’n vaig adonar que havia trepitjat una línia vermella. És la nostra capital, em va dir. Vaig canviar ràpidament de tema.
Quan estàvem passant pel mig dels dos alts murs que separen l’autopista (jueva, es clar) de la palestina Ramala, li vaig comentar que, això, als europeus que tenim una edat no ens era pas estrany, doncs havíem conegut el mur de Berlín que dividia les dues Alemanyes del segle passat.
Però el que no li vaig dir, és que no creia que la divisió entre l’Alemanya comunista i la lliberal fos assimilable a la de jueus i palestins. La primera el temps la va arreglar, la segona, no tinc gens clar que això passi.
De fet, un esbós de dos estats ja el tenim ara. Pel costat palestí, l’anti-jueva Gaza -la bíblica pàtria dels filisteus- i la també anti-jueva Cisjordània , els bíblics regne alt d’Israel primes i de Samaria i Galilea després- Pel costat jueu tenim tot el resta de la franja de terra d’entre el Jordà i el Mediterrani. Però, ha funcionat aquesta divisió?
L’estat hebreu actual ja prou el coneixem. Militarista, -si els convé,cruelment- i amb ultraortodoxes al govern, Però també, punters en tecnologia i coneixement acadèmic i … demòcrates. En qualsevol cas, és un estat-nació amb tots els seus components:. Una cultura, una llengua pròpia, un sistema econòmic fort, una moneda i un exercit. Ens agradi o no.
Però. I els palestins? Cultura; musulmana, sunnita o xiïta segons convingui. Llengua pròpia:: El palestí? No, no, L’àrab. Economia? Doncs …a remolc de jueus, jordans i egipcis. Exercit? Hesbola i Hamas segons convingui a l’Iran xiïta o a l’Egipte, Jordània i altres sunnites.
No, No veig per enlloc l’estat palestí. Menters tant jueus i palestins de be, impotents davant el foc creuat d’uns i altres. Sincerament, hem trenquen el cor.
Miquel Fané, 27/11/2024