Per a mi, el concepte d’ermita va lligat a excursió a la muntanya. De petit, als últims 40s i primers 50s a casa les úniques vacances que es feien eren les anades a Montserrat i, allí, les excursions eren anar -amb l’esmorzar- del monestir a les diferents ermites que des de l’edat mitjana romanien escampades pel massís: La Cova, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Benet, Sant Geroni, …
Si bé les principals ermites i santuaris objecte d’excursions i aplecs que teníem per anar des d’Arenys de Mar, eren cap amunt del terme -el Remei, Lourdes de Arenys de Munt i altres-, aquí també en teníem. Així, a Arenys de Mar encara hi resten algunes ermites històriques, si bé en desús com a tals . Es en cas de la del Calvari, amb el seu Sant Crist miracler, avui engolida pels apartaments i les instal·lacions del port o la de la Pietat, avui capella del cementiri.
La ermita del Calvari ja fa anys que ni té imatge – és a la Parròquia- i la de la Pietat -que a la postguerra crec que de imatge no en tenia- l’havia recuperat als anys 50s amb la imatge processional de la Mare de Deu dels Dolors doblada de la magnífica talla de la monumental Capella dels Dolors de la parròquia, impossible de treure en processo pel seu gran pes i dificultat de moure-la.
Quan al final dels 60s a Arenys van deixat de fer-se processons de Setmana Santa aquesta segona imatge de la Mare de Deu dels Dolors va romandre assentada a la històrica ermita de la Pietat, al cementiri visitable, per Tots Sans que s’obria amb missa o sense.
Jo pujo sovint al cementiri, sobre tot des de que va morir la meva filla, ja fa més de tres anys, i no puc deixar d’emular el gest de quan de petit anava d’excursió a les ermites de Montserrat: mirar a dins de l’ermita per la enreixada finestreta de les portes. Però ara ja no hi veig res. Només foscor. Ni tan sols per Tot Sants hi havia la Pietat. Des que es va recuperar la processó de Setmana santa la Mare de Deu dels Dolors processional, no ha tornat a la seva ermita. Roman aparcada a l’entrada de la capella dels Dolors de la parròquia. Quina llàstima!
El trasllat d’aquesta segona imatge a l’ermita de la Pietat, als anys 60s, va ser culturalment un encert. I crec que s’hauria de mantenir a la seva ermita, sobre l’altar de Cèsar Martinell, també traslladat allí els mateixos anys 60s avui a les fosques i no visitable.
No caldria pas mantenir la capella oberta. Amb una simple finestreta lateral s’il·luminaria de forma natural i el conjunt escultòric ja patrimonial seria visible des de les actuals finestretes de les portes, com era tradicional a totes les ermites.
Crec que no hi valen pretextos econòmics perquè aquesta ermita és part del cementiri municipal i tots que que hi tenim els sers estimats paguem sense crítica les quotes que se’ns assignen.
Ben segur que a aquests sers estimats -creients o no- els agradaria la total recuperació d’aquesta seva ermita.
Miquel Fané, 29/02/2024