L’altre dia, en guardar-me, la meva dona de fer feines, -una immigrant colombiana- la meva roba interior neta a la calaixera, va obrir sense voler el calaix on hi guardo la vestimenta cerimonial de doctor Cum Laude -toga, mosseta-virreta, bastó medalla, etc,- amb una foto meva que la va desconcertar doncs no m’imaginava a mi amb aquella indumentària.
Malgrat saber que no m’entendria, li vaig explicar que, de fet, jo no l’havia usat mai doncs a les meves poques intervencions en organismes acadèmics catalans no s’usava quasi mai aquesta historicista “disfressa” i en els estrangers on havia intervingut, com Califòrnia o Bretanya, ni la coneixien.
A Amèrica “doctor” vol dir metge i el que aquí oficialment se’n diu doctor, allí se’n diu P.H. Doctor (Philosof Doctor) i que, per accedir a aquest títol, aquí hi havia dues vies: la acadèmica regular -Tesi Doctoral- i la “política” –“Honoris Causa” a proposta d’alguna institució .
Les aportacions acadèmiques a la ciència han de ser objectives. Les de les institucions governamentals -de poder- no només no tenen per què ser-ho sinó que quasi sempre son esbiaixades.
No ha doncs d’estranyar que els doctors de font acadèmica – Cum Laude i així – no reconeixem els “Honoris Causa”, “Creus de Sant Jordi» i així ,si no ens documenten la obra que va motivar aquest títol.-la seva “doctrina”
El perquè, és obvi. Recordem l’Honoris Causa en Economia de Mario Conde, que no vull qualificar, o la Creu de Sant Jordi de Fèlix Millet – sense comentaris – entre tants d’altres.
Res de tot això és nou a la història. Al contrari, anem millorant. Recordem les “beatificacions” de dictadors fetes per l’Església – quan de debò governava – i les cremes, per “heretgia”, de savis bons homes de ciència durant la Inquisició.
Miquel Fané, 22/11/2024